Centre d’Interpretació de l’Olivera a Zaidín

Saidí és terra d’oliveres i olivars. En aquest paisatge profundament vinculat al cultiu i a la cultura de l’oli, el projecte proposa la recuperació d’una antiga nau-magatzem per transformar-la en un centre d’interpretació: un espai expositiu i una sala polivalent adaptable a diversos usos.

La intervenció parteix d’una operació essencial: buidar la nau per retornar-li la seva condició d’espai unitari. S’eliminen compartimentacions i afegits, conservant només l’estructura i l’envolvent per alliberar un gran buit continu. S’hi adossa un petit volum autònom d’accés que concentra els usos tancats (lavabos i control), permetent que la resta de l’espai romangui flexible.

L’edifici es concep per funcionar de manera passiva el màxim temps possible. La millora energètica es basa en el reforç de l’aïllament tèrmic i acústic de les parets i coberta, acabades en blanc. S’hi crea un sistema de ventilació natural controlada mitjançant obertures motoritzades que regulen la ventilació creuada, reduint la dependència de sistemes actius i afavorint l’ús sostenible.

En paral·lel, es treballa selectivament sobre els buits per reduir el soroll visual i ordenar la façana, dirigint la mirada i reforçant la relació interior-exterior.

El disseny interior es defineix per la contenció i el contrast: el terra es resol amb un paviment continu negre que ancora l’espai. Fins a 1,80 m, el perímetre es revesteix amb un panellat de fusta tintada de negre, construint una base densa i fosca.

Sobre l’espai principal, un pla horitzontal continu de policarbonat recorre la nau. Aquest funciona com un sostre uniforme, darrere del qual s’oculta la il·luminació. La llum, difusa i homogènia, transforma l’interior en una caixa de llum serena.

A l’exterior, s’elimina el revoc per fer visible l’aparell original. Tot el conjunt es pinta de blanc de manera que es dessignifica de materialitat, però totes les capes històriques es poden llegir a través de les variacions de geometria dels diferents aparells i pedaços. El mobiliari expositiu es dissenya com a peces mòbils que estructuren sense fixar l’espai, podent ser desplaçades per alliberar la sala.

L’arquitectura s’entén com un fons silenciós, on la llum, la proporció i l’aire construeixen una atmosfera serena i atemporal.