12 habitatges a Alacover

El projecte proposa la rehabilitació integral de dos edificis adjacents al nucli històric d’Alcover, configurant una peça urbana singular amb façanes a tres carrers. L’origen de l’edificació es remunta al segle XVIII, sent la seva configuració actual el resultat d’un creixement per fases que ha generat una geometria complexa.

La intervenció parteix del reconeixement d’aquesta preexistència com a valor principal. A l’exterior, es potencia la lectura dels estrats històrics mitjançant el tractament de les façanes, on l’ús combinat de pedra i maó ceràmic fa visible la superposició de tècniques i etapes constructives. La condició de façanes protegides orienta el projecte cap a una optimització de les condicions interiors a partir de les obertures ja existents.

L’estructura original de murs de càrrega i pilars ceràmics, amb forjats de fusta i revoltons, es manté com a suport. L’organització interna es construeix des de la lectura directa d’aquesta estructura, minimitzant les compartimentacions. La irregularitat geomètrica esdevé així una eina projectual, assumida com a part essencial de la identitat de l’edifici.

El conjunt s’organitza amb tres habitatges per planta, cadascun amb una configuració específica adaptada a les geometries i les obertures de façana. Per garantir bones condicions ambientals, es treballa l’entrada de llum natural i la ventilació creuada, aprofitant la triple orientació.

Una escala central, que connecta verticalment el conjunt, actua com a element vertebrador. Més enllà de la funció distributiva, aquest espai es concep com un buit que estructura la vida comunitària. La llum zenital, introduïda mitjançant lluernes, reforça el caràcter d’aquest espai com a centre neuràlgic del projecte.

La rehabilitació es planteja com una operació de continuïtat, on l’arquitectura existent es preserva i es fa visible, integrant noves formes d’habitar sense renunciar a la memòria construïda del lloc.